Categories
Lectures

Lectures d’estiu inoblidables

Com a amant de les lletres, l’estiu es converteix en una temporada especial per gaudir de lectures que fan que les meves vacances siguin encara més memorables. En aquesta entrada del blog, vull compartir amb tu alguns dels llibres que han deixat una empremta al meu cor durant els estius i aprofitar per recomanar-te les meves pròpies novel·les, perfectes per gaudir sota el sol estiuenc.

 

El Príncep de la Boira

Un dels primers llibres que recordo haver llegit durant les meves vacances d’estiu va ser “El Príncep de la Boira”. Aquesta cautivadora novel·la, escrita per mi, combina el misteri i la comèdia en una història detectivesca única. Endinsa’t en les pàgines d’aquesta obra i deixa’t envoltar per les divertides i emocionants aventures que et transportaran a un estiu ple d’intrigues i rialles.

 

La Porta del Temps

Una altra novel·la que va deixar una profunda impressió en mi quan era petita va ser “La Porta del Temps” de Pierdomenico Bacalario. Aquest llibre forma part d’una saga meravellosa d’aventures que impulsen tres adolescents a explorar diferents èpoques històriques i viure emocionants aventures. Ho vaig llegir quan tenia onze anys i va convertir les meves vacances d’estiu en una experiència increïble. Recordo que vaig anar amb la meva mare a la secció de llibres d’El Corte Inglés i ella me’l va triar… Des de llavors, sempre he sabut que la màgia del fantàstic algun dia també formaria part de la meva producció literària… i no em vaig equivocar!

Fa un any vaig publicar la meva novel·la “Les bruixes de Macbeth: El guerrer de la foscor” i no podria estar més contenta.

Hércules Poirot

Durant diversos estius, m’he deleitat amb les intrigues i la enginyositat del famós detectiu belga, Hercule Poirot, creat per Agatha Christie. Els seus casos misteriosos i la seva astuta capacitat per resoldre’ls m’han mantingut atrapada a les seves pàgines mentre gaudia del sol a la platja. Des de ben petita, adoro els llibres de detectives. Tant és així que també m’he atrevit a narrar les aventures del meu propi detectiu privat a “La luz de Sorolla“. En definitiva, els llibres de Poirot han estat una companyia perfecta per a dies de descans i entreteniment estival, per la qual cosa sempre són una bona idea. La novel·la que més recomano és “El assassinat de Roger Ackroyd”.

 

El temps entre costures

Una lectura que em va captivar completament durant un estiu va ser “El temps entre costures” de María Dueñas. Aquesta novel·la històrica ambientada a l’Espanya de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial em va transportar a una època plena d’emoció, amor i superació. Les pàgines d’aquest llibre em van acompanyar en els meus viatges i em van submergir en una narrativa captivadora que em va deixar amb ganes de més. Recordo que no estava del tot convençuda quan vaig decidir abordar-lo, però va ser llegir la primera línia i… ¡bam! De totes les novel·les que he llegit, crec que aquesta té la millor obertura.

 

Desitjos de xocolata

Finalment, “Desitjos de Xocolata” de Care Santos va ser una lectura encantadora que va fer que les meves vacances d’estiu fossin encara més dolces. Aquesta novel·la narra la història de diverses generacions de dones a través de les receptes i els sabors de la pastisseria. Gaudir d’aquesta lectura mentre degustes un gelat en una càlida tarda d’estiu pot ser una experiència deliciosa i reconfortant. Pensa-ho!

 

Un estiu inoblidable

Les lectures d’estiu són una oportunitat perfecta per endinsar-se en històries captivadores i fer que les nostres vacances siguin inoblidables. Misteri, ciència-ficció, novel·la històrica, clàssics… hi ha una infinitat de títols emocionants!

 

 

Categories
Història & Facts Les bruixes de Macbeth Novel·la

El solstici d’estiu i la màgia de les bruixes

El solstici d’estiu ocorre cada 21 de juny i marca el dia més llarg de l’any. És un dia especial, i no és per menys! Comença l’estiu, l’olor del mar, les vacances a la cantonada… A més, representa un moment de profunda importància per a les bruixes. Saps per què?

El solstici d’estiu sempre ha tingut un significat especial per a les bruixes, els seus rituals i creences, i per això vaig voler que aquest moment tan màgic tingués un lloc especial a la meva novel·la “Les bruixes de Macbeth”

El solstici d'estiu, font d'energia

El solstici d’estiu és un moment de gran transcendència per a les bruixes a causa del seu profund simbolisme i de les creences arrelades en l’espiritualitat de la natura. En aquesta època de l’any, la natura es troba en el seu màxim esplendor: els camps s’omplen de vida i color, i el sol brilla intensament en el cel. Les bruixes reconeixen i honoren aquesta energia vital que flueix en el solstici, aprofitant-la per als seus rituals i pràctiques màgiques.

Per a les bruixes, el solstici d’estiu representa la plenitud, la fertilitat i el poder transformador del foc. És un moment de celebració i gratitud per l’abundància i el creixement en totes les àrees de la vida. Moltes bruixes realitzen rituals d’empoderament, sanació i manifestació durant aquest temps, utilitzant l’energia solar per carregar i potenciar les seves eines màgiques.

Una novel·la amb mirada pròpia

A “Les Bruixes de Macbeth” (per als que no em conegueu, sóc Adriana Díaz Barea), els lectors i les lectores es veuran transportats a un món contemporani, actual, on les bruixes despleguen el seu poder en un entorn fosc i captivador. A mesura que la trama es desenvolupa enmig dels preparatius per al solstici d’estiu, els lectors i les lectores s’immergeixen en un laberint d’intrigues, rituals i màgia.

Aquesta obra recupera una enemistat sorgida de les flames de la literatura de Shakespeare amb elements contemporanis, creant una barreja única de fantasia i realitat que estic segura que t’encantaran.

El solstici d’estiu és un moment de profunda importància per a les bruixes. A través de rituals, encanteris i pràctiques màgiques, les bruixes canalitzen l’energia del solstici per empoderar-se i manifestar els seus desitjos. La novel·la “Les Bruixes de Macbeth” captura aquesta connexió especial i et transporta a un món on la màgia i el solstici s’entrellacen en una trepidant cursa contrarellotge de la bruixa Cordelia Macduff. 

 

Vols llegir la novel·la? Adquireix-la en català aquí

 

Categories
Personatges Tècniques per escriure

Què va primer, la història o els personatges?

PRIMER VA LA HISTÒRIA? O ELS PERSONATGES?

Sol ser una cosa que genera dubtes quan un principi d’història apareix de manera vaporosa a la ment de l’escriptor. De manera que és lògic pensar que cal aprofundir en l’entramat perquè la futura novel·la sigui més palpable. Però res més lluny de la realitat!

Si dubtes, planteja’t el següent:

Primer va la vida i després tu? No, oi?

La vida et passa a tu. No li ocorres tu a la vida. El mateix és extrapolable als llibres. Aquesta màxima per a mi és fonamental. De fet, el que comunament es coneix com a “història”, per a mi és un conjunt de 3 coses:

1. Conflicte

2.Personatges principals

3. Trama o resolució

Conflicte

El conflicte és la base de la novel.la. Conté el tema central del llibre entre mans, el to que tindrà –si serà solemne o distesa, etc. – i el conflicte que han de resoldre els personatges fins a arribar al final. No desenvolupa la història al detall, simplement planteja la situació de partida.

Personatges principals

Una mateixa circumstància es gestiona d’infinites maneres diferents en funció de la persona que l’enfronti. “Jo sóc jo i les meves circumstàncies”, va dir una vegada José Ortega i Gasset. Així que després de plantejar l’esquelet, esbosso els personatges principals i els encomano el desenvolupament de la trama i l’elecció del narrador. Com m’agradaria que fos tal o Pascual? Com resoldria això aquesta persona tenint en compte que té aquests defectes?

Cal animar el personatge a equivocar-se. Un consell és dirigir l’acció mitjançant els defectes, no les virtuts. Un altre és deformar la virtut fins a provocar conseqüències negatives.

Prer exemple, a H&R La luz de Sorolla, la protagonista (que no personatge principal, ja en parlaré) és una noia de trenta anys que a causa de la precarietat del món laboral es veu abocada a treballar per a una agència de detectius de Barcelona. Celia Ordis narra en primera persona la seva experiència amb Alberto Rojo, però és ella dirigeix ​​les indagacions i la resolució del cas. Per tant, ho fa com bonament pot, amb la poca traça de qui es dedica a fer xerrades sobre art al MACBA, i no amb l’elegància de Sherlock Holmes. Aquí és on hi ha la gràcia. Ella i les seves circumstàncies porten la recerca a desenvolupar-se de la manera com ho fa, que és l’originalitat que vaig intentar imprimir a la història.

Sin embargo, en Les bruixes de Macbeth, tot gira al voltant de Cordèlia, una bruixa mil·lenària que ha viscut tant que hi ha moltes coses que no pot recordar. Igual que nosaltres que, a mesura que creixem, oblidem fets o els agrupem sota un record tipus. A més, la Cordèlia és repudiada tant per les bruixes del seu clan com pels mortals. I és extremadament introvertida. Això fa que sigui molt desconfiada i independent i que dubti sovint. Però també és una dona íntegra de sentit moral elevat; aquesta barreja és la que abandera el seu comportament i provoca que prengui decisions unilaterals amb greus afectacions per a tots els implicats en l’enfrontament amb la totpoderosa Adela Macbeth. Novament, ella i les seves circumstàncies guien la novel·la cap al seu (inesperat) desenllaç.

Parafrasejant Ortega i Gasset, són els personatges i les seves circumstàncies els que desenvolupen la història de la novel·la cap al desenllaç adequat.

Resolució

A partir d’aquí, la història sol anar rodada (per a mi). És fàcil construir la sinopsi completa i detallada del que passarà. És a dir, com es resoldrà el conflicte plantejat.  I és a partir d’aquí, o fins i tot quan ja s’està a la feina, quan van picant a la porta els secundaris. “Eps, que aquí entro jo!”

Els secundaris acostumen a desembussar la trama. Són els “facilitadors” dels personatges principals. La frontissa. Per mi és molt important que s’integrin de manera natural durant el desenvolupament de la trama.

En resum: Tenir clar el tema i conflicte i jugar a veure com ho resoldrien els personatges imaginats és el que construeix i dóna sentit real a la història de la novel·la. I no al revés.

Categories
Sin categoría

La noia que va robar la torre Eiffel

Categories
Cacera de bruixes Edat Mitjana Història & Facts

El Consell de Vall va existir de veritat?

És una de les preguntes que més em fan els lectors i les lectores de Les bruixes de Macbeth: El guerrer de la foscor. I és que la presència d’aquest òrgan a càrrec de la defensa territorial contra les bruixes és molt creïble en el context que s’exposa a la novel·la. Un repàs: Les bruixes decideixen alçar-se contra la persecució que pateixen des de l’Edat Mitjana i pretenen entronitzar la totpoderosa Adela Macbeth en un ritual que li haurà de dotar el Gran Poder…

A la novel·la, hi ha una antiga enemistat entre bruixes i vilatans representada per dues institucions: El coven de Macbeth, agrupació de les poques bruixes que queden vives; i el Consell de Vall, òrgan polític de defensa contra les pràctiques de bruixeria i males arts. Com he dit, qui ha llegit la novel·la coincideix en la qüestió:

Va existir?

I la resposta és que sí.

El Consell de la Vall d'Àneu

El Consell de Vall va existir de debò, encara que no ho va fer com a institució solemne, jeràrquica i amb influència supraterritorial que apareix a les Bruixes de Macbeth, sinó com una agrupació veïnal amb els “caps de casa” dels municipis de la Vall d’Àneu ( Pallars) a càrrec de jutjar les dones acusades de practicar bruixeria al territori català d’acord amb l’historiador Pau Castell.

Els consells comunitaris, precursors de l'actual ajuntament.

A l’Edat Mitjana les comunitats i municipis es governaven a través d’agrupacions de veïns, popularment conegudes com a “consells”. El Consell de la Vall d´Àneu anava més enllà i componia una assemblea superior que agrupava municipis, però no era l´únic. A finals del s. XVI, el Consell de Laspauls (Osca) també agrupava diverses localitats i també va condemnar diverses dones per pràctiques de bruixeria.

Les primeres condemnes legals per pràctica de bruixeria a nivell europeu van ser a la Vall d'Àneu

Això és molt interessant. A la Vall d’Àneu i al Pirineu català es van produir els primers judicis per bruixeria d’Europa. De fet, per això s’origina el text jurídic català més antic que fa referència al ‘delicte de bruixeria’. Les ordenances de la Vall d’Àneu inicien les primeres condemnes legals durant la persecució de bruixes a principis del segle XV.

A Catalunya hi ha molta història referent a la terrible caça de bruixes esdevinguda a la Baixa Edat Mitjana, i aquesta va ser la raó que em va empènyer a basar ¾ parts de les Bruixes de Macbeth i El guerrer de la foscor al territori català. Aquest va ser el motiu, també, de narrar-ho en aquesta llengua. Tant de bo algun dia sigui traduïda al castellà!